Mai abans com en l’actualitat havíem viscut en un entorn tan ple, de fet tan saturat, de continguts i informacions: un ampli ventall d’inputs (o bombardeig) que ni tots són bons, ni tots són desaprofitables. Un escenari en què, a més, han aparegut múltiples eines per trobar allò que busquem de manera més fàcil i ràpida. Avui, és cert que no sempre trobem tot allò que busquem, però probablement estem més a prop de trobar-ho que no pas el 1995. En aquell temps podia ser una autèntica odissea aconseguir certa informació específica. Avui, hi ha més informació i millors mètodes per obtenir-la.
Amb l’era Internet, les empreses, les organitzacions… no només s’han preocupat de facilitar més mitjans per accedir als seus continguts, realitzar accions per divulgar-los més eficientment, etc. sinó que a més han començat a obrir-se, amb més o menys encert, de forma molt més àmplia i transparent que abans. S’ha entès amb escreix (i això és molt rellevant) que els consumidors volen conèixer tots els detalls del que els interessa (i ho volen sense esperar). En cas de no aconseguir-ho, tard o d’hora, ells s’informaran per un mitjà o altre extern a les companyies: a través d’altres consumidors (sigui en fòrums) o per opinions expertes (per exemple en blocs). El consumidor està (si vol) ultrainformat, de vegades, més que la mateixa empresa: ja que no només coneix el “producte A”, també coneix els productes B, C i D, els de la competència.
Eines per aconseguir informació rellevant n’hi ha a centenes. Google, el cercador de referència, ho diu clar i alt: “Volem que aquella persona que cerca, trobi”. I al voltant d’aquesta idea ha construït una estratègia d’empresa, de productes, etc. que no li està anant gens malament. Han encertat, ho saben: les persones desitgem trobar allò que busquem, sigui com sigui. Sembla que només així quedem “tips” de la informació o continguts del nostre interès. Aquesta inquietud humana ha portat a una segmentació dels suports de comunicació com mai abans havíem viscut: a la televisió (canals temàtics, digitals…), en premsa (publicacions especialitzades), en continguts online (vídeoblogs, fòrums, portals web, e-mail màrqueting…), etc. El consumidor així ho ha desitjat (en part).
Aquest fet s’ha convertit en una oportunitat per a moltes empreses i organitzacions, ja que per fi poden dirigir els seus missatges a aquells receptors que mostrin interès per una temàtica o una altra (no en mode “caça al consumidor”, sinó en mode “creem un esquer per al consumidor receptiu”). Una ocasió única per a ser rellevants, atractius, i com no, convincents, amb els nostres públics més afins. En aquesta línia, el màrqueting de continguts, del qual tant es parla últimament, té una important tasca a desenvolupar i del que les empreses es poden beneficiar. Una eina molt encertada (si està ben utilitzada), ja que aportarà informació de valor, i de qualitat, allà on sigui propici oferir-la. Ells, els consumidors, ja ens trobaran (si volen). Haurem de posar-nos guapos/es (però sense posar pressió o envair l’espai personal del potencial client).